El Cofret Misteriós

En un petit poble anomenat Vila Sorpresa, on els colors dels jardins eren tan vius com les rialles dels nens, vivia una nena anomenada Clara. Clara era una nena curiosa i aventurera, sempre amb una pregunta a la boca i un somriure a la cara.

Un dia, mentre jugava al parc, Clara va veure que alguna cosa brillava a la vora d’un arbre enorme. S’acostà i va descobrir un cofre petit i polsós. Tenia una inscripció que deia: "Obre'm i descobreix la màgia".

"Què hi haurà dins?" - es preguntà Clara, amb els ulls brillants d’emoció.

Decidida a saber-ho, Clara va obrir el cofre amb cura. Dins, hi havia un mapa i una carta escrita en un paper ben bonic. La carta deia: "Estimada Clara, has trobat el meu cofre màgic. Segueix el mapa i descobreix meravelles que et deixaran bocabadada!".

"Un mapa! Quin misteri! On em portarà?" - exclamà Clara, amb un somriure d’orella a orella.

Sense perdre temps, Clara decidí seguir el mapa, que indicava un camí a través del bosc. Caminant i jugant, se sentia una mica com una exploradora. Però de sobte, es va trobar amb una petita criatura, un drac de colors brillants que plorava al costat d’un arbre.

"Què et passa, petit drac?" - preguntà Clara amb empatia.

El drac respongué: "He perdut el meu tresor! Era un brillant que em donava poder per volar i ara no sé on està!"

Clara, que se sentia sorpresa de veure un drac, li oferí la seva ajuda. "No et preocupis, jo et ajudaré a trobar el teu tresor!"

Amb el drac al seu costat, Clara continuà el camí. Seguint les pistes del mapa, van trepitjar un terreny ple de flors que olien a piruletes, un riu que brillava com si estigués cobert de purpurina, i una cova que semblava un palau de cristall. En cada pas, Clara sentia una meravella nova i sorprenent.

Finalment, després d’hores d’aventura, van arribar a una gran roca on el mapa indicava que hi havia el tresor del drac. Clara es va agenollar per examinar més de prop i va notar un petit reflex a la roca. Amb emoció, va intentar treure el que semblava un petit collaret d’or.

"Mira, aquí està!" - cridà Clara amb eufòria. "He trobat el teu tresor!"

El drac, emocionat, començà a saltar d’alegria. "Gràcies, Clara! Ara podré tornar a volar!"

Amb la màgia del collaret, el drac va agafar a Clara en un vol espectacular per sobre de tot el bosc. Clara sentia la brisa a la cara, l’emoció a dins seu, i tot el poble semblava una petita obra d’art des d’allà dalt.

Després d’uns moments màgics, el drac la va tornar al terra, on tot havia començat.

"Gràcies per la teva ajuda. Ara que sé que la màgia existeix, sempre miraré amb sorpresa el món que m’envolta!" - digué el drac emocionat.

I així, Clara tornà al seu poble, no només amb un nou amic, sinó també amb una gran lliçó: la vida està plena de sorpreses, i el millor de tot és que les petites aventures i els actes de bondat poden portar-nos a experiències inoblidables.

Des d’aquell dia, Clara sempre mirava més enllà del que veia, buscant el misteri i la màgia en cada moment, amb un cor ple de curiositat i sorpresa.