Els Dormilegues i El Gran Misteri del Dinar

Era una bella tarda a la ciutat de Sort, on un grup de nens es coneixia com a ‘Els Dormilegues’. Eren especials perquè, a diferència dels altres nens, sempre tenien ganes de dormir i es passaven les hores jugant a fer migdiades. A càrrec de la colla hi havia la Clara, el Miquel, la Laia, en Pau i la Roser. Tots eren els millors amics i tenien un gran secret: un mapa misteriós que els havia regalat l’avi de la Clara.

Un dia, mentre jugaven al parc, la Clara va treure el mapa.

"Mireu què he trobat!" va exclamar.

Els altres es van apropar.

"Què és?" va preguntar en Pau amb curiositat.

"Sembla un mapa del tresor. Diu que hi ha un gran dinar amagat al bosc!" va respondre la Laia.

Els nens es van entusiasmar.

"¿Podrem menjar tots els dolços que trobem?" va demanar la Roser.

"Sí! I també podem convidar als nostres amics!" va dir la Clara emocionada.

El grup, decidit a trobar el dinar, va seguir el mapa. Van caminar fins arribar a un bosc màgic. Al començar a caminar per un camí cobert de fulles, la Laia va notar que hi havia alguna cosa estranya.

"Sona com un tambor!" va dir.

Els nens es van aturar i, amb una mirada d'incredulitat, van seguir el so. Al final del camí es van trobar amb un grup d'animals del bosc que feien una festa.

"Hola, nens! Som el consell dels animals del bosc. Estàvem esperant que arribéssiu!" va dir un conill emocionat.

"Per què ens estaveu esperant?" va preguntar el Miquel.

"Perquè volem compartir amb vosaltres el nostre gran dinar!" va respondre la guineu. Amb aquest comentari, tots els animals van aplaudir.

Els nens es van emocionar al veure el gran dinar que tenien preparat: pastissos, fruits, galetes i tota mena de delícies.

"Però, com és que ens estaveu esperant?" va preguntar la Roser.

"Sabem que sou els Dormilegues, i que esteu acostumats a gaudir de dolços al vostre ritme!" va explicar l'osset.

Els nens estaven encantats, però de sobte, un gran ocell va volar per sobre d'ells i va fer que una pesta d'olor dolç arribés. Tots van veure que, a causa de l'olor, els animals es van distreure i van començar a volar per tot arreu.

"Això no pot ser! Hem d'aconseguir que tornin!" va dir en Pau.

"L'única manera de fer-ho és, si els convidem a ballar!" va dir la Clara. Sabent que els animals gaudien de les danses, van començar a fer un ball divertit.

"Dansem tots junts!" van cridar els Dormilegues.

Els animals, atrets pel ritornell, van començar a tornar, i aviat estaven ballant al voltant del gran dinar.

Al final de la festa, tots van estar d'acord en que havia estat el millor dinar de la història. Els Dormilegues van aprendre que compartir amb els altres era molt més divertit que menjar sols.

"No només hem trobat el dinar, sinó que hem fet nous amics!" va dir la Laia.

Després d'aquell dia, els Dormilegues van decidir que cada setmana farien una aventura en el bosc amb els animals. Mai més tornaran a ser només un grup de nens que dormen, ara també eren amics de la natura.