Laventura galàctica de Mel i lequip del futbol espacial

Era una vegada un petit nen anomenat Mel, que vivia en un tranquil poble a la vora de l'oceà. Cada vespre, mentre jugava a futbol amb els seus amics, mirava amunt al cel i somiava amb els planetes i les estrelles. Un dia, en Mel va descobrir una pilota de futbol brillant que no s’assemblava a cap que havia vist mai.

"Mireu, amics! El que he trobat!" va exclamar emocionat.

Els seus amics es van acostar, mirant la pilota amb curiositat.

"Això no és una pilota normal!" va dir la seva amiga Clara.

La pilota de futbol va començar a brillar intensament i, de cop i volta, Mel i els seus amics es van veure transportats a l’espai!"On som?" va preguntar en Mel, amb els ulls ben oberts.

"Aquí som al sistema solar!" va respondre en Pau, un dels seus amics, amb un somriure.

Estaven flotant entre planetes de colors vius i estrelles brillants. Mel estava fascinat per la formació de cada planeta. Veia Saturn i els seus anells, Júpiter amb les seves tempestes i la Terra, aquells que li feien sentir a casa.

"Mira! Hi ha Venus, és tan calent!" va dir Clara, assenyalant a un planeta que estava ple de núvols.

De sobte, un fuet de llum es va manifestar davant seu. Era un forat negre! Els amics van començar a fer-se preguntes.

"Què és això?" va preguntar la Marta, amb molt de respecte.

"Els forats negres són com aspiradores de l'espai!" va explicar Mel. "Atrauen tot el que s'acosta!"

Els nens van decidir que havien d'estar molt atents, però al mateix temps tenien ganes de continuar la seva aventura.

Després de viatjar d’un planeta a un altre, van aterrar a un món estrany daurat.

"Aquí fa olor a mar!" va dir en Pau, recordant l'oceà.

Realment, era un oceà gegantí i les ones feien música! A l’aigua, van veure criatures marines que jugaven a futbol amb una pilota de colors brillants.

"Els peixos juguen a futbol!" va exclamar Clara, el que els va fer riure molt.

Els animals havien organitzat un torneig i van convidar a Mel i el seu equip.

"Voleu jugar amb nosaltres?" va demanar un peix que portava una gorra de futbol.

Mel i els seus amics es van emocionar i es van unir al partit. Tot i que era difícil jugar sota l’aigua, es van divertir molt i van aprendre a treballar junts com un equip. Ells van fer passes, i fins i tot van aconseguir fer un gol!

Al final del partit, tots van celebrar junts:

"Heu jugat molt bé!" els va dir el peix.

Al cap d’una estona, Mel i els seus amics van recordar que havien de tornar a casa.

"Serà difícil tornar a la Terra, oi?" va dir Marta, una mica trista.

"Potser amb la pilota màgica ho podrem fer!" va dir Mel.

Amb l'ajuda dels seus nous amics, van llançar la pilota al cel. De cop, una llum blava els va envoltar i van sentir com flotaven de nou.

Després d'uns moments d'emoció i misteri, van aterrar suaument al seu poble, just al costat de l'oceà.

"Ha estat increïble!" va dir Mel.

I des d’aquell dia, Mel i els seus amics no només van jugar a futbol a la platja, sinó que també van aprendre sobre l’espai, els planetes, els forats negres i l’importància de treballar en equip, no importa en quin planeta estiguessin.

I així, cada vegada que miraven les estrelles, somreien sabent que, en algun lloc, tenien amics que jugaven a futbol a l'oceà.