Emma i el Globus Màgic a la Selva Somrient

LEmma i el seu pare, en Jaume, viatjaven en un globus aerostàtic de colors. Era un dia assolellat i tot semblava perfecte. De sobte, un vent fort, com un gegant invisible que bufava amb totes les seves forces, va agafar el globus i el va portar cap a una direcció desconeguda. LEmma, amb els ulls ben oberts, es va agafar fort a la mà del seu pare. En Jaume, tot i la sorpresa, va somriure a la seva filla i li va assegurar que tot aniria bé.

Després duna estona, el vent va afluixar i van veure a sota seu una selva molt verda i bonica. Era com un mar darbres gegants, ple de colors i sons estranys. El globus va començar a baixar suaument fins que, finalment, va aterrar amb un petit cop en un prat ple de flors de tots els colors imaginables.

Quan van aterrar, lEmma i en Jaume van sortir del cistell del globus. De sobte, van sentir una veu suau i melosa. —Hola! Us heu perdut? —va preguntar una veu alta i greu. LEmma i en Jaume van aixecar la vista i van veure una girafa molt alta i simpàtica, amb un coll llarguíssim i uns ulls grans i curiosos.

—Sí! Ens hem perdut! El vent ens ha portat fins aquí! Ens ajudes? —va dir lEmma, amb una mica de por en la veu. La girafa va somriure, mostrant les seves dents blanques i brillants. —És clar que sí! Aquesta és la meva selva! Conec tots els seus secrets! Seguiu-me! —va respondre la girafa, mentre començava a caminar entre els arbres.

La girafa els va guiar per la selva, explicant-los coses interessants sobre les plantes i els animals que hi vivien. LEmma estava fascinada. Va veure micos jugant entre les branques, papallones de colors que semblaven flors voladores i ocells amb cants melodiosos. De sobte, van sentir un rugit fort i profund. LEmma es va amagar darrere del seu pare, espantada. —No tingueu por, sóc un lleó amable! —va dir una veu greu i tranquil·la. Un lleó amb una gran melena daurada va sortir de darrere dun arbre. Tenia uns ulls dolços i un somriure amigable.

—Hola! Jo sóc el Leo, el lleó més amable de la selva! La girafa mha dit que us heu perdut. Us puc ajudar a trobar el camí de tornada! —va dir el Leo, amb un to de veu tranquil·litzador. LEmma, una mica més confiada, va sortir de darrere del seu pare i va saludar el lleó. —Hola! Gràcies per oferir-te a ajudar-nos! —va dir lEmma, amb un somriure.

El Leo, la girafa i lEmma i en Jaume van continuar caminant per la selva. De sobte, van veure una ombra que passava corrent per lherba. Era un tigre amb ratlles taronges i negres. —M’agrada córrer ràpid per la selva! —va dir el tigre, mentre saturava a respirar.

LEmma i en Jaume van mirar el tigre amb admiració. Mai havien vist un animal tan bonic i àgil. El tigre, en veure les seves cares de sorpresa, va somriure i va fer una reverència. —Em dic Tigre i sóc el corredor més ràpid de la selva! Si necessiteu arribar en algun lloc ràpid, no dubteu a demanar-me ajuda! —va dir el Tigre, amb un to orgullós.

Després, van trobar una zebra amb ratlles blanques i negres. La zebra estava fent una petita cabriola. —Les meves ratlles són úniques! Totes les zebres som diferents! —va explicar la zebra, mentre somreia a lEmma.

LEmma va somriure a la zebra. Li agradaven molt les seves ratlles. —Ets molt bonica! —va dir lEmma, amb un to sincer. La zebra, contenta per lelogi, va fer una altra cabriola i va continuar menjant herba.

Finalment, van veure un elefant gran i fort. Lelefant estava esquitxant aigua amb la trompa. —Voleu una dutxa fresca? —va dir l’elefant, i va llençar aigua amb la trompa. —Hahaha! Quina diversió! —va riure lEmma, mentre samagava darrere del seu pare per evitar ser mullada del tot. En Jaume també va riure, divertit per la situació.

Lelefant, content de veurels riure, va continuar llençant aigua amb la trompa, fent que lEmma i en Jaume esclatessin a riure encara més. Després duna estona jugant amb lelefant, en Jaume va mirar el cel. El sol començava a pondres. —Crec que hauríem de tornar al globus, Emma. Sestà fent tard. —va dir en Jaume, amb un to preocupat.

LEmma i en Jaume van pujar al globus, saludant els animals. La girafa, el lleó, el tigre, la zebra i lelefant els van dir adéu amb la mà. El globus va pujar i van veure tota la selva des de dalt. Era preciosa, amb tots els arbres verds i els animals que es movien per sota. —Quina aventura més divertida! —va dir en Jaume, mentre abraçava lEmma. —Sí! Tornarem un altre dia! —va dir lEmma, amb un somriure radiant.

El globus va volar cap a casa, portant lEmma i en Jaume de tornada a la seva vida normal. Però mai oblidarien la seva aventura a la selva somrient i els amics que hi havien fet. Sabien que hi tornarien un altre dia per viure noves aventures i descobrir nous secrets.