La Bruixa Blanca i la Granota Afortunada

Un dia assolellat, enmig dun bosc verd i frondós, una bruixa molt particular passejava tranquil·lament. No era una bruixa com les de les pel·lícules, amb barret punxegut i verrugues a la cara. Aquesta bruixa portava una jaqueta vermella brillant, uns pantalons de color blau cel i, en lloc descombra, conduïa un cotxe blanc molt maco. Li agradava explorar els racons del bosc, observant les flors silvestres i escoltant el cant dels ocells.

Mentre conduïa pel camí de terra, va veure una granota verda a la vora. La granota era petita i brillant, amb uns ulls grans i curiosos. Estava asseguda sobre una fulla enorme, observant el món que lenvoltava. De sobte, la granota va decidir saltar sobre una pedra llisa que brillava amb la llum del sol. Però, ai las!, la pedra era relliscossa i la granota va perdre lequilibri, caient rodolant cap a terra.

La bruixa, que ho havia vist tot, va aturar el cotxe immediatament. Va sortir corrents, preocupada per la granota. "Estàs bé, petitona?", va preguntar amb una veu dolça i amable. La granota, una mica marejada, va assentir amb el cap. La bruixa, amb molta cura, la va ajudar a aixecar-se. Va examinar-la per assegurar-se que no shavia fet mal.

"Gràcies", va dir la granota amb una veu molt suau. "Gairebé em faig mal!"

La bruixa va somriure. "No et preocupis. Ara estàs bé", va dir. "Tinc una mica de fruita al cotxe. Tagradaria menjar alguna cosa?"

La granota, que tenia molta gana, va acceptar encantada. La bruixa va obrir el maleter del cotxe i va treure una cistella plena de fruita fresca. Hi havia peres grogues i dolces, plàtans madurs i suc de taronja. La bruixa va oferir a la granota una pera i uns plàtans. La granota va agafar la fruita amb les seves petites mans i va començar a menjar amb delit.

"Mmm, què bo!", va exclamar la granota amb la boca plena. "Moltes gràcies!"

La bruixa va riure. "De res", va dir. "Em fa feliç veuret contenta."

Quan la granota va acabar de menjar, va mirar al seu voltant. Va veure una flor silvestre preciosa, de color rosa i amb un perfum deliciós. La va agafar i la va oferir a la bruixa.

"Això és per tu", va dir la granota. "Com a agraïment per la teva amabilitat."

La bruixa va agafar la flor i la va olorar. "Oh, és preciosa!", va dir. "Moltes gràcies! Em farà molt feliç tenir-la a casa meva."

La bruixa, molt contenta, va proposar a la granota: "Per què no vens a casa meva? Podem jugar i menjar més fruita!"

La granota, emocionada per la invitació, va acceptar sense dubtar. La bruixa i la granota van pujar al cotxe blanc i van emprendre el camí cap a casa de la bruixa.

Després dun curt viatge, van arribar a una casa molt acollidora. Tenia una xemeneia que treia fum, un jardí ple de flors de colors i, a la porta, hi havia un porc dormint plàcidament. La porta de la casa estava tancada.

"Espera un moment", va dir la bruixa. "He de buscar la clau."

Va buscar a les butxaques de la jaqueta, a la bossa i fins i tot sota la catifa del cotxe. Finalment, va trobar la clau amagada dins duna bota que tenia al maleter.

"Aquí està!", va exclamar la bruixa, alleujada. Va introduir la clau al pany i va obrir la porta. La casa era molt bonica per dins. Tenia parets de color crema, mobles de fusta i quadres penjats a les parets. Tot estava molt net i ordenat.

"Benvinguda a casa meva!", va dir la bruixa a la granota. "Espero que tagradi."

La granota va quedar meravellada. "És preciosa!", va dir. "Mencanta!"

La bruixa i la granota van passar la tarda menjant fruita, jugant a les amagades i explicant-se històries. Van riure molt i es van fer molt amigues. La granota va descobrir que la bruixa era molt amable i divertida, i la bruixa va descobrir que la granota era una companya molt especial.

Quan es va fer fosc, la bruixa va preparar un llit còmode per a la granota al costat de la xemeneia. Li va posar un coixí suau i una manta calenta. La granota es va ficar al llit i es va adormir immediatament.

La bruixa, asseguda a la butaca, va observar la granota dormint. Va somriure. Estava molt contenta dhaver conegut a la granota. Sabia que havien començat una gran amistat.