LArnau i el seu Arc de Sant Martí Particular

A la classe dels Cargols ha arribat un nen nou. Es diu Arnau i té un somriure molt bonic, però gairebé no parla. Quan la mestra li diu alguna cosa, ell a vegades es tapa les orelles o es queda mirant un punt del sostre com si estigués pensant en una altra cosa.

Els primers dies, alguns companys es preguntaven:

– Per què no juga amb nosaltres?

– Per què repeteix les mateixes paraules?

– Per què li molesta tant el soroll?

La mestra, la Clara, va decidir explicar-ho.

– L’Arnau té una manera especial d’entendre el món. Té *TEA, que vol dir **Trastorn de l’Espectre de l’Autisme*. Això no vol dir que estigui malalt. Només vol dir que el seu cervell funciona d’una manera diferent.

Tots van escoltar ben atents.

– Algunes coses que a nosaltres ens semblen normals, com una classe sorollosa o un timbre molt fort, poden molestar-lo molt. I pot ser que li costi entendre com ens sentim o saber què dir en una conversa. Però això no vol dir que no vulgui tenir amics. Al contrari! L’Arnau vol jugar i riure com tots vosaltres, però a la seva manera.

Llavors, la Clara va proposar una activitat: fer *el joc dels mons*. Cada infant havia de dibuixar el seu món ideal. L’Arnau va fer un dibuix preciós: un lloc tranquil amb núvols suaus, joguines alineades i un trenet que donava voltes sense parar.

– Aquest és el meu món –va dir amb veu suau.

A partir d’aquell dia, els nens i nenes van començar a conèixer millor l’Arnau. Van aprendre que li agradava molt jugar amb trens, que li encantaven els puzles i que se sentia segur quan les coses tenien un ordre.

L’Èlia, que abans no entenia per què l’Arnau no mirava als ulls, li va fer un dibuix d’un tren amb vagons de colors. I ell va somriure de debò.

Amb el temps, l’Arnau també va començar a entendre una mica millor el món dels altres.

I a la classe dels Cargols, van aprendre una gran lliçó: *que tots som diferents, però tots podem ser amics.*

Un dia, la classe dels Cargols va decidir fer una excursió al parc. LArnau estava una mica nerviós. Hi havia molta gent, molts sorolls i moltes coses que passaven alhora. La Clara, la mestra, sen va adonar i es va apropar a ell.

– Arnau, si necessites una estona de tranquil·litat, mho dius, dacord? Podem anar a un lloc més tranquil, si vols.

LArnau va assentir amb el cap. Mentre caminaven pel parc, va veure un arc de sant Martí. Els colors brillaven al cel i lArnau es va quedar embadalit.

– Mira, Clara! Un arc de sant Martí!

La Clara va somriure.

– És preciós, Arnau. Saps què? A vegades penso que cada persona té el seu propi arc de sant Martí, una manera especial de veure el món.

LArnau va mirar la Clara amb curiositat.

– El meu arc de sant Martí té trens i puzles i núvols suaus –va dir.

– I el meu té llibres i cançons i moltes històries per explicar –va respondre la Clara.

Els altres nens i nenes es van apropar per veure larc de sant Martí. La Jana va dir que el seu arc de sant Martí tenia animals i plantes. El Marc va dir que el seu tenia futbol i aventures.

De sobte, el Jan va tenir una idea.

– I si construïm un arc de sant Martí entre tots? Un arc de sant Martí amb els nostres mons!

Tots van estar dacord. Van agafar branques, fulles, pedres i flors. Van dibuixar, van pintar i van enganxar. Van construir un arc de sant Martí gegant que representava els mons de tots i cadascun dells.

LArnau va col·locar un petit trenet de fusta al peu de larc de sant Martí. La Jana va posar una ploma docell. El Marc va dibuixar una pilota de futbol. La Clara va escriure una petita poesia.

Quan van acabar, larc de sant Martí brillava amb mil colors diferents. Era un arc de sant Martí únic i especial, com la classe dels Cargols.

LArnau va somriure. Shavia sentit feliç construint larc de sant Martí amb els seus companys. Havia après que, tot i que tots eren diferents, tots podien crear coses boniques junts.

I aquella tarda, mentre tornaven a lescola, lArnau va saber que havia trobat el seu lloc a la classe dels Cargols. Un lloc on podia ser ell mateix, amb el seu arc de sant Martí particular, i on tots els seus companys lestimaven tal com era.

Des daquell dia, la classe dels Cargols va ser un lloc encara més especial. Un lloc on cada infant brillava amb els seus propis colors, com un arc de sant Martí ple de vida i dalegria.