Emma i el Globus Màgic a la Selva Sorpresa

LEmma i el seu pare, en Jaume, viatjaven en un globus aerostàtic de colors. El globus, amb una cistella de vímet ben gran, senlairava suaument, deixant enrere els camps i els pobles. Feia un dia assolellat i lEmma reia mentre el vent li acariciava la cara. De sobte, un vent fort, com una abraçada gegant invisible, va començar a bufar amb força. El globus va començar a girar i a moures de manera incontrolable.

"Jaume! Què està passant?" va preguntar lEmma, amb una mica de por a la veu.

"Aguantat fort, Emma! Sembla que el vent ens està portant a un lloc nou!" va respondre en Jaume, intentant mantenir el control del globus.

El vent els va portar volant per sobre de les muntanyes i els rius, fins que finalment, van arribar a una selva molt verda i bonica. Era un lloc ple darbres alts i frondosos, amb sons danimals que cantaven i cridaven. El globus va començar a baixar suaument, fins que finalment va aterrar amb un petit cop sobre una clariana coberta dherba suau.

Quan van aterrar, lEmma i en Jaume van sortir de la cistella del globus, mirant al seu voltant amb sorpresa. De sobte, van veure una girafa molt alta i simpàtica que els observava amb curiositat.

"Hola! Us heu perdut?" va preguntar la girafa, amb la seva veu dolça i tranquil·la.

"Sí! Un vent fort ens ha portat fins aquí. Ens ajudes?" va dir lEmma, amb els ulls brillants desperança.

"És clar que sí! Em dic Gina i conec la selva com el palmell de la meva mà. Seguiu-me!" va respondre la girafa, somrient.

La Gina els va guiar per la selva, explicant-los els noms de les plantes i els arbres que trobaven al seu camí. Van passar per rierols daigua cristal·lina i per sota darbres gegants que semblaven tocar el cel. Després duna estona, van arribar a una clariana on hi havia un lleó assegut a la gespa. El lleó tenia una gran melena daurada i semblava molt tranquil.

"No tingueu por, sóc un lleó amable! Em dic Leo i magrada fer la migdiada al sol," va dir el lleó, badallant.

LEmma i en Jaume es van apropar al lleó amb precaució, però aviat es van adonar que era realment amable. Van parlar amb ell durant una estona, i el Leo els va explicar moltes coses sobre la vida a la selva.

De sobte, van veure un tigre amb ratlles taronges i negres que corria a tota velocitat per lherba. El tigre era molt àgil i elegant, i es movia amb una gràcia impressionant. LEmma i en Jaume van mirar amb admiració com el tigre corria i saltava.

"Magrada córrer ràpid per la selva! Em dic Teo i sóc el tigre més veloç daquest lloc," va dir el tigre, aturant-se davant dells.

Després de parlar amb el tigre, van continuar el seu camí per la selva. Al cap duna estona, van trobar una zebra amb ratlles blanques i negres que feia una petita cabriola.

"Les meves ratlles són úniques! Totes les zebres som diferents! Em dic Zita i mencanta ballar i saltar," va explicar la zebra, somrient.

LEmma va somriure a la zebra i li va dir que les seves ratlles eren molt boniques. La Zita va fer una altra cabriola per a ells i després va seguir el seu camí.

Finalment, van veure un elefant gran i fort que estava a prop dun riu. Lelefant tenia unes orelles enormes i una trompa llarga i forta.

"Voleu una dutxa fresca? Em dic Eloi i magrada refrescar-me amb aigua," va dir lelefant, i va llençar aigua amb la trompa.

Laigua va caure sobre lEmma i en Jaume, que van començar a riure.

"Hahaha! Quina diversió!" va riure lEmma.

Després de passar una estona amb lelefant, en Jaume va mirar el cel i va dir:

"Emma, crec que ha arribat lhora de tornar al globus. Sestà fent tard."

LEmma es va sentir una mica trista de marxar, però sabia que el seu pare tenia raó. Van dir adéu a la girafa, el lleó, el tigre, la zebra i lelefant, i van tornar a la clariana on havien aterrat amb el globus.

Van pujar a la cistella del globus i en Jaume va encendre el cremador. El globus va començar a pujar lentament, deixant enrere la selva. Des de dalt, van poder veure tota la selva, amb els seus arbres verds i els seus animals salvatges.

"Quina aventura més divertida!" va dir en Jaume, somrient.

"Sí! Tornarem un altre dia!" va dir lEmma, amb els ulls plens democió.