La Laia Aprende a Compartir Estrellas

La Laia, amb els seus cinc anys i dos llaços vermells a les trenes, era nova a lescola El Sol. El primer dia, va entrar a la classe amb un somriure tímid, però aviat, el seu veritable caràcter va començar a mostrar-se. Durant lesbarjo, la Laia jugava amb una pilota de colors brillants. Corria pel pati, rient i xutant la pilota amb força. De sobte, la pilota va sortir disparada i va impactar contra lesquena del Pau, un nen que estava construint un castell de sorra. El Pau va caure a terra, sorprès i amb els ulls plens de llàgrimes. La Laia es va aturar un moment, va mirar el Pau i després va tornar a xutar la pilota, allunyant-se sense dir res.

La mestra, la senyoreta Maria, va veure lescena. Va acompanyar el Pau a rentar-se la cara i després va parlar amb la Laia. "Laia, has vist que has fet mal al Pau? Has de demanar-li perdó", li va dir la senyoreta Maria amb suavitat. La Laia va arrufar el nas. "Però jo estava jugant!", va respondre amb un to malhumorat. "Ho entenc, però fins i tot quan juguem, hem de tenir cura dels altres. Demanar perdó és important", va explicar la senyoreta Maria. Finalment, la Laia, a contracor, es va acostar al Pau i va murmurar un petit "perdó".

Més tard, a lhora del joc a laula, la Laia va trobar una caixa plena de peces de construcció brillants. Hi havia cotxes, avions i fins i tot una casa de nines. La Laia va agafar ràpidament la casa de nines i es va asseure a una cantonada, protegint-la amb les mans. La Jana es va acostar, mirant la casa de nines amb admiració. "Laia, puc jugar amb tu?", va preguntar la Jana amb un somriure. La Laia va sacsejar el cap. "No, és meva!", va dir, abraçant la casa de nines amb força. La Jana es va posar trista i es va allunyar a buscar una altra cosa per jugar.

La senyoreta Maria va observar la situació. Es va asseure al costat de la Laia i li va dir: "Laia, compartir és una manera de fer nous amics i de divertir-se més. Si comparteixes la casa de nines amb la Jana, podreu construir una història juntes! Pensa en totes les coses divertides que podríeu fer". La Laia va mirar la casa de nines, després a la Jana, que estava dibuixant a la taula. Després duna estona de dubte, va dir: "Dacord, pots jugar una mica". La Jana va somriure i les dues nenes van començar a jugar juntes, creant un món imaginari ple de nines i aventures.

Un altre dia, a lhora del cercle, la senyoreta Maria va demanar a cada nen que expliqués quin era el seu animal preferit. El Martí va començar a parlar del seu gos, el Trufo, quan la Laia el va interrompre. "El meu animal preferit és el lleó! Són els reis de la selva!", va exclamar, sense esperar el seu torn. El Martí es va quedar callat, amb la mirada trista. La senyoreta Maria va intervenir amb suavitat. "Laia, recordes que hem de respectar el torn de paraula? El Martí encara no havia acabat dexplicar-nos sobre el Trufo. Hem descoltar els altres amb atenció", li va recordar la senyoreta Maria. La Laia va baixar el cap i va murmurar: "Ho sento". Després, va esperar pacientment que el Martí acabés la seva història abans de parlar del seu lleó preferit.

A poc a poc, dia rere dia, amb la paciència i lafecte dels seus companys i de la senyoreta Maria, la Laia va començar a canviar. Va aprendre a demanar perdó quan feia mal a algú, a compartir les seves joguines amb els altres i a respectar el torn de paraula. Va descobrir que compartir era més divertit que tenir-ho tot per a ella sola, i que demanar perdó feia que les coses fossin millors. La Laia va aprendre que ser amable i respectuós feia que els altres somriguessin, i això la feia sentir molt bé per dins. Al final, la Laia ja no era la nena egoista que havia arribat a lescola El Sol. Shavia convertit en una nena amable, generosa i respectuosa, una nena que sabia compartir estrelles amb els seus amics.