🇪🇸Cuento corto para niños

El Viatge Màgic den Martín i les Ales de lAnna

En Martín, un nen tímid, comença a la classe dels Dofins on coneix lAnna, la seva mestra. LAnna lajuda a entendre els seus sentiments, a guanyar confiança i a descobrir les seves pròpies ales per volar i creure en ell mateix, deixant una empremta inoblidable en el seu cor.

A partir de: Per agrair-te tot el que has fet pel Martín, Anna, i per tot el que l’ha ensenyat la classe dels Dofins a l’Oikia. Un gran viatge comença Hi havia una vegada un nen anomenat Martín que vivia en un món ple de preguntes, de somnis i de descobriments. Des del primer dia que va posar el peu a la classe dels Dofins a la llar dinfants Oikia, tot va començar a canviar. El Martín era un nen curiós, una mica tímid, però amb una gran alegria al cor. Però, tot i que li agradaven les aventures, a vegades li costava deixar-se portar per les noves experiències. Va ser llavors quan va conèixer a lAnna, la seva mestra. Amable, amb una mirada plena de paciència i un somriure que li donava seguretat. De seguida, el Martín va sentir que podia confiar-hi, com si ella fos una brúixola que el guiava en aquest viatge daprenentatge. El món dels sentiments LAnna no només el va ensenyar a pintar, a comptar i a cantar, sinó que també el va ajudar a entendre els seus sentiments. Molts dies, el Martín sentia que alguna cosa no anava bé. Li costava estar tranquil a la classe i a vegades es sentia frustrat perquè no sabia com expressar allò que sentia. Però lAnna, amb la seva veu suau i tranquil·litzadora, li va mostrar que estava bé sentir-se així i que tots els sentiments eren importants. Amb paciència i molta comprensió, lAnna va ensenyar al Martín a identificar els seus sentiments. Va ser com si li hagués donat les eines per poder parlar amb el cor i amb les paraules. Poc a poc, el Martín va començar a entendre que no hi havia cap sentiment dolent, només moments que necessitaven ser compartits. El coratge del Martín Un altre dia, lAnna va animar al Martín a fer alguna cosa que ell no satrevia a fer abans: aixecar la mà per parlar davant de la classe. Martín va estar a punt de dir-li que no volia, però va recordar les paraules de lAnna: "Val la pena intentar-ho. Fes-ho amb el teu cor". Així que va aixecar la mà, i amb una veu petita però decidida, va dir el que pensava. I tots els companys i companyes el van aplaudir, perquè havien vist el seu gran coratge. Des daquell dia, Martín va començar a guanyar confiança en ell mateix. Amb lAnna al seu costat, aprenia que els petits passos són igual de valuosos que els grans, i que no hi ha res de dolent en tenir por, perquè a vegades la por ens ensenya a ser valents. Les seves ales van créixer A mesura que passava el temps, el Martín es va adonar que lAnna li havia donat alguna cosa molt especial: unes ales invisibles. Aquestes ales eren la seguretat en ell mateix, la confiança en les seves capacitats i lamor per aprendre. Cada dia, lAnna li mostrava com volar, com explorar el món al seu voltant amb un somriure i una actitud positiva. El que més li agradava al Martín era quan lAnna els explicava històries de valents, de persones que lluitaven pels seus somnis i, sobretot, de persones que ajudaven als altres a créixer. Era com si lAnna fos la protagonista daquelles històries i ensenyés, sense adonar-sen, a tots els nens i nenes a ser millors, a ser amables, a cuidar-se els uns als altres. Lúltim dia a la classe dels Dofins Arribà el dia en què el Martín es va adonar que estava a punt de dir adéu a la classe dels Dofins. Aquell dia va ser molt especial. LAnna els va dir que tot allò que havien viscut junts no es perdria mai. Tot el que havien après sobre les emocions, sobre la confiança i sobre lamistat quedaria en els seus cors per sempre. En aquell moment, el Martín va mirar al voltant i va veure els seus companys i companyes, tots aquells que havien compartit tants moments junts. Però, per damunt de tot, va veure lAnna, la seva mestra, que amb la seva mirada plena de llum li va dir, sense paraules: "Sempre estaré aquí per tu". I el Martín, tot i que no volia que aquell moment acabés, sabia que portaria aquelles paraules en el seu cor sempre. Un agraïment de tot cor El Martín va marxar de la llar dinfants Oikia amb el cor ple dagraïment. Sabia que la seva mestra, lAnna, havia fet molt més que ensenyar-li coses noves. Li havia mostrat el camí per creure en ell mateix, per cuidar-se i per cuidar els altres. Aquest conte, escrit amb tot l’amor per part del Martín, és el nostre petit regal per a tu, Anna. Gràcies per tot el que li has ensenyat. La teva bondat, paciència i comprensió sempre seran recordades amb molt d’afecte.