La Brujita Bruna y los Sonidos Mágicos

Basato su: **La Bruixeta Bruna i els Sorolls Màgics** Hi havia una vegada, en un bosc molt verd i ple de flors, una bruixeta petita que es deia Bruna. La Bruna vivia en una caseta feta d’escorça i fulles, i cada dia li agradava sortir a descobrir nous sons. Un matí, mentre passejava pel bosc, va escoltar un **“TIC-TAC, TIC-TAC”**. – Què és aquest soroll? – va preguntar la Bruna. Va mirar i va trobar un petit rellotge amagat sota una pedra. – Ah! És el rellotge del ratolí Ramon! – va dir contenta. En Ramon va sortir corrent. – Gràcies, Bruna! Estava buscant el meu rellotge! La Bruna va seguir caminant i, de cop, va sentir **“CRIC-CRAC, CRIC-CRAC”**. – Quin soroll més curiós! – va pensar. Va mirar amunt i va veure un esquirol menjant una gla. – Hola, esquirol! Quin soroll tan divertit fas! – va dir la Bruna. – És el meu esmorzar! – va contestar l’esquirol rient. Més tard, la Bruna va sentir **“PLOF-PLOF, PLOF-PLOF”**. – Oh, això sembla aigua! Va seguir el soroll fins a trobar un rierol on un ànec feia esquitxos amb les potes. – Hola, ànec! Fas un **PLOF-PLOF** molt alegre! – va dir la Bruna. – Gràcies, Bruna! Vine a jugar amb mi! Quan el sol començava a amagar-se, la Bruna va escoltar un últim soroll: “ZZZZZ-ZZZZZ-ZZZZZ”. – Això sona com algú que dorm! – va pensar. Va trobar un ós adormit sota un arbre. La Bruna es va acostar de puntetes per no despertar-lo i va riure fluixet. – Bona nit, ós dormilega! – va xiuxiuejar. Quan va tornar a casa, la Bruna estava molt contenta. Aquell dia havia escoltat molts sons màgics del bosc. I així, cada dia, la bruixeta Bruna sortia a buscar nous sorolls que feien del bosc un lloc meravellós.