El Patito de Edición Limitada

A partir de: Hi havia una vegada una preciosa patita que es va casar i al cap de poc va ficar molts ouets. Tots eren grocs i “perfectes”, es semblaven tant a la mare… Tots eren d’eixe color groguenc tan característic de l’espècie, tenien un pic afilat, però no massa, les seues potes acabaven en tres extremitats que els facilitava eixa forma de caminar digna d’una passarel·la. Encara faltava un per nàixer, es va demorar uns minuts més que els germans, tots estaven esperant en ànsies l’arribada del seu últim germanet, que passaria a ser el més menut de tots. Per a sorpresa de tots i totes aquell ànec no era com ells, no se semblava en res. Sí tenia bec, però es desviava un poc cap a la dreta; sí tenia dues potes, igual que els germans, però una d’elles només tenia dos ditets, això provocava ixe caminar tan peculiar, aquest aneguet va nàixer ballant! El que més cridava l’atenció era eixa tonalitat del pelatge, no era groguenc com els germans, ERA DE COLOR ROSA! Els altres aneguets es miraven entre ells sense saber què dir. Algú va murmurar: Rosa? Però això no és un color d’ànec! De seguida van començar les rialletes i els comentaris fluixos. La mare, un poc sorpresa, va mirar-lo i va dir amb veu tendra: Tranquils, li ficarem una bota per amagar ixe dit que el falta, el pic quasi no es nota i el color… Tinc una idea!, anem a l’Albufera a nadar, a vore si en la primera dutxa conseguim que es parega un poc al nostre groguenc. El patet rosa, encara amb les potes inestables, va fer un pas i va caure de cul, però es va riure d’ell mateix. No passa res, soc edició limitada - va dir, traient-li ferro a la situació. Alguns van riure, altres van alçar una cella sense saber si el germà menut anava a conseguir ser tan “perfecte” com ells. Els dies van passar ràpid, i els aneguets estaven molt emocionats: era el seu primer dia d’escola! La mare els havia planxat les plomes, preparat les motxilletes i repassant com havien de comportar-se: Heu de caminar en fila i saludar amb un somriure.