¡El Verano Mágico de Sol y Arena!

El sol brillava fort en el cel blau, com un botó dor gegant. Era estiu! La Pepa, un xiqueta de tres anys amb rissos daurats, estava molt contenta. Lestiu era la seua estació preferida. Per què? Perquè lestiu volia dir platja, gelats i jugar amb la arena.

La Pepa vivia en un poblet prop de la platja. Cada matí, després de desdejunar, la seua mare li preparava una bossa amb la tovallola, el banyador, el protector solar i la pala i el poal. I cap a la platja!

El primer que feia la Pepa quan arribava a la platja era córrer cap a la arena. La arena estava calenta, i la Pepa sentia com li feia pessigolles als peus. Després, buscava el millor lloc per plantar la seua bandera: una bandera amb un sol rialler dibuixat.

Un cop la bandera estava plantada, començava la diversió. La Pepa agafava la pala i el poal i començava a construir castells. Castells grans, castells petits, castells amb torres i castells amb ponts. A vegades, els castells eren tan grans que la Pepa necessitava lajuda de la seua mare.

"Mira, mare, aquest castell serà el castell de la princesa Pepa!", exclamava la Pepa, tota orgullosa.

Després de construir castells, la Pepa es banyava en el mar. Laigua estava freda, però a la Pepa no li importava. Li encantava saltar les onades i sentir com laigua li xipollejava la cara. A vegades, la seua mare la portava a collibè i jugaven a buscar petxines.

"Mira, Pepa, aquesta petxina és com una orella del mar!", li deia la seua mare.

La Pepa sho passava dallò més bé buscant petxines. Les petxines eren de tots colors i formes: algunes eren llises, altres eren rugoses, algunes eren grans, altres eren petites. La Pepa les guardava totes en el seu poal.

Quan la Pepa tenia molta calor, anava al quiosquet de la platja a comprar un gelat. El seu gelat preferit era el de maduixa, amb una cirereta a dalt. La Pepa es llepava els llavis, tota contenta.

"Mmm, que bo!", deia la Pepa.

Després de menjar-se el gelat, la Pepa tornava a jugar a la arena. Però ara, en comptes de construir castells, feia forats. Forats grans, forats petits, forats profunds. A vegades, la Pepa trobava cucs de mar en els forats.

"Mare, mira, un cuc!", cridava la Pepa.

La seua mare li explicava que els cucs de mar vivien a la arena i que eren molt importants per a la platja. La Pepa, amb molta cura, tornava a tapar el cuc i continuava jugant.

A la vesprada, quan el sol començava a amagar-se darrere les muntanyes, la Pepa i la seua mare tornaven a casa. La Pepa estava cansada, però molt contenta. Havia passat un dia fantàstic a la platja.

"Mare, demà tornarem a la platja?", preguntava la Pepa, amb els ulls brillants.

"Clar que sí, Pepa!", responia la seua mare. "Demà tornarem a jugar amb la arena, a banyar-nos en el mar i a menjar gelats."

La Pepa somreia. Lestiu era màgic. Lestiu era sinònim de sol, arena, platja, gelats i molta diversió. I la Pepa esperava que lestiu durés per sempre.