El Coet de Llum i el Peluix Silenciós

En una galaxia molt, molt llunyana, hi havia un planeta de núvols suaus i estrelles parpellejants. En aquest planeta, vivia un peluix molt especial anomenat Silenci. Silenci no era un peluix com els altres. Tenia el pelatge de color blau cel, unes orelles llargues que queien fins als seus peus i uns ulls grans i brillants que brillaven amb sensibilitat. A Silenci no li agradaven les baralles ni el renou. Preferia el so suau de la pluja estel·lar i el murmuri tranquil dels arbres de llum. Un dia, mentre observava lunivers a través del seu telescopi fet amb pedres brillants, Silenci va veure alguna cosa que va captar la seva atenció: nins i nines a la Terra, esforçant-se per aprendre a llegir. El seu cor de peluix va sentir una punxada dempatia. "Han de necessitar ajuda," va pensar Silenci, "i jo sé com fer que laprenentatge sigui divertit i tranquil!" Sense pensar-sho dues vegades, Silenci va pujar al seu coet fet de caramels i estrelles fugaces. Va ajustar els controls, va respirar profundament i... ¡BUM! El coet va sortir disparat cap a la Terra, deixant un rastre de pols destrelles brillant al seu pas. Després dun viatge llarg i ple democions, el coet de Silenci va aterrar suaument al pati duna casa a Mallorca. En Pau, un nin de set anys amb els cabells castanys i els ulls plens de curiositat, va ser el primer a trobar-lo. En Pau estava assegut a lombra duna olivera, lluitant amb un llibre ple de lletres que semblaven ballar davant dels seus ulls. "Hola!" va exclamar en Pau, sorprès de veure un peluix blau baixant dun coet de caramels. Silenci va sortir del coet amb una mica de por, però va somriure a en Pau. "Hola! Em dic Silenci i vinc dun lloc molt llunyà. He vist que vols aprendre a llegir i vull ajudar-te." En Pau, que mai havia vist un peluix que parlés, va obrir els ulls com plats. "De debò? Això seria fantàstic! Les lletres em semblen molt complicades." I així, va començar laventura den Pau i Silenci. Cada dia, després de lescola, en Pau i Silenci es reunien a lombra de lolivera. Silenci feia servir jocs divertits i cançons tranquil·les per ensenyar a en Pau a llegir. Li explicava històries de planetes llunyans i criatures fantàstiques, utilitzant les lletres com a claus per obrir portes a mons imaginaris. A poc a poc, en Pau va començar a reconèixer les lletres, a formar paraules i a llegir frases senceres. Estava molt content daprendre, i a Silenci li agradava molt veurel feliç. Però Silenci tenia una petita condició: no li agradaven les baralles ni el renou. Sempre demanava a en Pau que no cridés i que evités les discussions. El silenci i la tranquil·litat eren importants per a ell, sobretot quan havia de concentrar-se per ajudar a en Pau a aprendre. Si hi havia massa renou o alguna baralla, Silenci sespantava i samagava dins la seva capseta, una petita caixa de fusta decorada amb estrelles i llunes. Un dia, mentre en Pau i Silenci estaven practicant la lectura, dos nins del barri van començar a discutir a prop dells. Les seves veus eren cada cop més altes i les seves paraules cada cop més dures. Silenci, espantat, va començar a tremolar. Sense poder suportar el renou, va córrer cap a la seva capseta i shi va amagar, tancant la tapa amb força. En Pau va veure com Silenci samagava i es va sentir molt malament. Va comprendre que el renou feia mal al seu amic peluix. Va respirar profundament i es va acostar als nins que discutien. "Si us plau," els va dir en Pau amb veu suau però ferma, "podríeu parlar més baix? El meu amic Silenci sespanta amb el renou i necessito que estigui tranquil per ajudar-me a llegir." Els nins, sorpresos per la petició den Pau, es van adonar que estaven molestant algú. Es van disculpar i van prometre parlar més baix. En Pau va tornar a lolivera i va obrir la capseta de Silenci amb cura. "Ja està bé, Silenci," li va dir en Pau amb tendresa. "Ja no hi ha renou. Pots sortir quan vulguis." A poc a poc, Silenci va obrir els ulls i va sortir de la capseta. Va veure que en Pau lestava mirant amb preocupació i va entendre que en Pau shavia preocupat per ell. Des daquell dia, en Pau i els seus amics van tenir molta cura de no fer renou quan Silenci estava a prop. Van entendre que el silenci era important per a ell i que la seva amistat era més important que qualsevol baralla. En Pau va continuar aprenent a llegir amb lajuda de Silenci, i cada dia es feia més i més bon lector. I Silenci, el peluix silenciós vingut dun lloc llunyà, va trobar a la Terra un lloc on se sentia estimat i protegit, envoltat damics que comprenien la importància de la pau i la tranquil·litat.