🇪🇸Cuento corto para niños

El Jardín Arcoíris: Una Aventura de Amistad

En un jardín lleno de flores de colores, los animales solo jugaban con los de su mismo color. Cuando una nueva hormiga llamada Zuri llega, es rechazada por ser diferente, pero con la ayuda de una sabia abeja, Zuri enseña a todos que trabajar juntos, a pesar de las diferencias, ¡es la mejor forma de jugar y ser felices!

A partir de: El Jardí dels Colors Conte antiracista per a xiquets/es d’infantil Pàgina 1 Hi havia una vegada, en un jardí màgic, flors de tots els colors: vermelles, blaves, grogues, verdes i fins i tot liles. El jardí era molt bonic, i els animals que hi vivien estaven contents. Però, tot i ser tan bonic, les flors no es mesclaven gaire. Les papallones blaves volaven amb altres papallones blaves, els cargols marrons amb els seus iguals, i els llangostins vermells jugaven sols. Pàgina 2 Al jardí vivien tres amics molt especials: la Luna, una papallona blava que sempre volaba ràpid i li agradava destacar; el Bubu, un cargol marró que prefería lamistat i volia que tothom estigués bé; i el Tico, un llangostí vermell que li agradava estar al centre de tots els jocs i dirigir-los. Pàgina 3 Un dia, una formiga nova va arribar al jardí. Es deia Zuri i tenia ales brillants de color negre. Quan va arribar, va veure que els animals jugaven en grups separats per colors. Va apropar-se a la Luna i va preguntar tímidament: —Hola, puc jugar amb vosaltres? Però la Luna va mirar les ales de Zuri i va xiuxiuejar: —Ets molt diferent... potser no et volem al nostre grup. Pàgina 4 La Zuri, trista, va mirar al voltant, però no es va rendir. Va veure el Bubu i va preguntar-li: —I tu, em deixaries jugar? El Bubu, amb una mica de por, va dir: —Potser millor juguem sols amb els nostres, així no ens barregem. La Zuri se’n va anar a la recerca daltres amics, però ningú volia jugar amb ella. Pàgina 5 De sobte, va veure una abella vella i savia, anomenada Nana, que estava treballant al mig del jardí. —Què et passa, petita? —va preguntar Nana, veient la Zuri tan sola. —Tothom em diu que sóc diferent i no volen jugar amb mi —va explicar la Zuri. Nana va somriure i va dir: —Jo també vaig ser nova aquí i també em van rebutjar al principi. Però vaig seguir treballant per millorar el jardí. Ara sóc qui cuida les flors. (Teoria de lAprenentatge Social: Zuri veu un model positiu dautoacceptació i superació) Pàgina 6 Zuri va pensar que potser podria fer alguna cosa útil, així que va mirar les flors. Va veure que una flor gran estava a punt de caure. —Puc salvar-la! —va cridar mentre corria cap a ella. Va intentar posar la flor dreta, però era massa gran per a ella sola. Va mirar al voltant i va veure que el Bubu estava apropant-se lentament. Pàgina 7 —Ei, Bubu! Necessito la teva ajuda! —va cridar Zuri. El Bubu es va acostar i va dir: —Jo també vull ajudar, però sóc molt lent. La Zuri va somriure i va dir: —No importa! Tots podem fer alguna cosa! Llavors, va córrer cap a la Luna i li va dir: —Luna, vine! La flor ens necessita! Pàgina 8 La Luna va volar ràpidament fins a la flor i va dir: —Però jo sé volar, no puc ajudar a empènyer! La Zuri va pensar un moment i va dir: —Tu pots volar per avisar a la resta dels amics. Podries aconseguir que tothom vingui! Aleshores, la Luna va volar per tot el jardí cridant a tothom. En poc temps, el Tico va arribar corrent. Pàgina 9 —Tico! Volem que la flor estiga dreta. Vens a ajudar? —li va preguntar la Zuri. El Tico va somriure i va dir: —Sóc el més ràpid! Puc arribar fins a laltre costat i ajudar-vos a mantenir la flor dreta. Tots van treballar junts per salvar la flor i, al final, ho van aconseguir. —Ho hem fet! —va cridar la Zuri contenta. Pàgina 10 Després daixò, tots es van quedar mirant la flor, ara dreta i bonica. —Zuri, ets molt valenta —va dir la Luna, admirant-la. —Ens has ensenyat que tots podem ajudar, independentment de com siguem —va dir el Bubu amb un somriure. —I això vol dir que els amics poden ser diferents, però podem treballar junts —va afegir el Tico. (Teoria de lAutodeterminació: Zuri pren decisions importants, demostra la seva competència i construeix relacions positives.) Pàgina 11 A poc a poc, Zuri va començar a participar més. Però, cada animalet tenia la seva manera de veure les coses. La Luna volia fer una gran carrera per demostrar qui era la més ràpida. El Bubu volia que tots estigueren junts jugant tranquil·lament. El Tico volia controlar el joc i decidir qui guanyava. Pàgina 12 Van començar a discutir. —Jo vull fer una cursa! —va cridar la Luna. —No, millor juguem tots junts —va dir el Bubu. —Jo decideixo! —va dir el Tico, intentant controlar el joc. Zuri, que havia observat tot, va pensar en una solució. Pàgina 13 —Què us sembla si fem una cursa de colors? —va proposar la Zuri. —Una cursa de colors? —van preguntar tots, curiosos. —Sí! Cadascú pot aportar alguna cosa: tu, Luna, vols volar ràpid? Fes-ho! Bubu, tu vols ajudar a tots? Dóna’ns consells per treballar junts! Tico, tu vols que les regles siguin clares? Ajudem a tothom a entendre-les! Així, tots van començar a crear el camí de la cursa, amb flors de tots els colors. Pàgina 14 La cursa va començar, però no era només una cursa normal. Cada animalet tenia una tasca per fer, i tots van treballar junts per aconseguir el millor resultat. Quan van arribar al final, tots van cridar: —Ho hem aconseguit! Tots hem guanyat! I van començar a riure i a celebrar junts. Pàgina 15 Des d’aquell dia, al jardí de colors, ningú jugava separat. Tots els animals, amb els seus colors diferents, es van convertir en grans amics. Les flors es van mesclar i van créixer més boniques que mai. El jardí ja no era només un lloc per jugar, sinó un lloc on tots podien sentir-se com volien ser, lliures i feliços