🇪🇸Cuento corto para niños

El pueblo de las hormigas trabajadoras

En un pueblo de hormigas trabajadoras, cada una tiene un rol importante. Cuando una tormenta amenaza el pueblo, las hormigas deben trabajar juntas para mantenerse a salvo. Al final, aprenden que cada trabajo es importante y que son más fuertes cuando trabajan juntas.

A partir de: Títol: El poble de les formigues treballadores Hi havia una vegada, en un racó d’un gran bosc, un petit poble ple de vida. Era un poble molt especial, perquè estava habitat per formigues, cadascuna amb un rol molt important. Totes sabien que per viure bé, havien de treballar juntes i ajudar-se les unes a les altres. Un matí assolellat, la Formiga Llum es va despertar d’hora. Ella era la bombera del poble, i sempre estava preparada per apagar qualsevol petit foc que pogués fer malbé els túnels. Va revisar la seva mànega de fulla i va comprovar que tot funcionava bé. “Avui pot ser un dia tranquil, però sempre hem d’estar preparades!”, va dir somrient. A la vora del riuet, la Formiga Clara, la metgessa del poble, preparava remeis amb gotes de rosada i fulles curatives. Quan una formiga es feia mal a una pota o li feia mal el cap, la Clara sempre sabia què fer. Aquell matí, la Formigueta Pepeta va arribar plorant amb un bony al cap. “No pateixis, Pepeta,” va dir la Clara, “una mica de mel i reposaràs en un no-res!” Mentrestant, la Formiga Max, el veterinari, cuidava el centpeus Gros que s’havia fet un tall a una de les seves cames. “És difícil tenir tantes potes, però ja estaràs bé!”, li va dir mentre li posava una bena. Al centre del poble, la Formiga Toni, el neteja-túnels, arrossegava fulles seques i pedretes per mantenir els camins nets i segurs. “Si mantenim els túnels ben nets, podrem caminar ràpid i sense problemes!”, explicava mentre feia lloc perquè les altres formigues poguessin passar. A prop del magatzem de menjar, la Formiga Rita, la cuinera, preparava delicioses farinetes amb llavors i mel per a tothom. Els més petits l’esperaven amb impaciència: “Gràcies, Rita, ens encanta el teu menjar!” A la torre més alta, la Formiga Bruno, el vigilant, mirava tot el bosc amb els seus ulls atents. Ell tenia la feina de cridar ben fort si veia perill, com un ocell o una pluja forta que s’apropava. “Tot està tranquil... de moment”, va dir mentre seguia observant. Un dia, una tempesta molt forta va caure sobre el poble. L’aigua entrava per tots els túnels, i les pedres rodaven. La Formiga Llum va córrer amb la seva mànega per canalitzar l’aigua cap a fora, la Clara i el Max van atendre les formigues ferides, i en Bruno va avisar tothom perquè busquessin refugi. Enmig del caos, la Formiga Toni obria nous camins per l’aigua, mentre la Rita donava menjar calent per recuperar les forces. —Què hauria passat si la Formiga Llum i la seva família de bomberes no haguessin estat aquí per ajudar-nos? —va preguntar la reina formiga. —Els túnels haurien quedat plens d’aigua, i molts no hauríem pogut sortir! —va respondre la Formiga Pepeta amb ulls grans. —Veieu com cada feina és important? —va dir la reina—. Cada formiga, amb el seu ofici, fa que el nostre poble funcioni. Tots som necessaris! I així, totes les formigues van aprendre que, encara que tinguessin feines diferents, junts eren més forts. I des d’aquell dia, van treballar cantant: "Treballant juntes, som un gran equip, amb força, alegria i un somriure amic!" I conte contat, aquest conte s’ha acabat!