🇪🇸Cuento corto para niños

La Sinfonía Secreta del Bosque Otoñal

Pol y Laia, junto a su maestra, exploran un bosque otoñal recogiendo tesoros naturales. Los sonidos del viento, la lluvia, los animales y las hojas secas se combinan para crear una sinfonía otoñal que encanta a los niños, quienes descubren la magia de la naturaleza.

A partir de: “L’orquestra del bosc” Un matí de tardor, en Pol i la Laia surten a passejar amb la seva mestra. L’aire és fresquet i duu olor de terra humida i de bolets amagats sota les fulles. Porten una cistella per recollir tresors del bosc: castanyes lluents, aglans rodonets, pinyes punxegudes i fulles de tots colors. Caminen pel camí i el vent els acarona les galtes: — fuuuuu… fuuuuu… — “Oh, que fa fred!” diu la Laia. El vent sembla voler xiuxiuejar secrets entre les branques despullades. Tots junts bufen com el vent: — fuuuuuuuu! El vent sacseja les branques dels arbres alts: — cric-crac, cric-crac! Les fulles grogues, vermelloses i taronges cauen com papallones cansades: — fla-fla-fla! Quan trepitgen la catifa de fulles seques: — xof-xof, crac-crac! (👉 Aquí pots repartir fulles seques a la canalla i que les estripin o les trepitgin, fent els sons.) De sobte, s’escolta… — toc! Una castanya brillant cau de l’arbre. — toc-toc-toc! en cauen més, rebotant per terra com petites pilotes marrons! En Pol les recull i les posa dins la cistella, que mica en mica es va omplint de colors i textures. Quan en trenca una amb força… — crac! crac! — “Quin soroll més fort!” diu la Laia. Tots junts piquen de mans: — crac! crac! (👉 Pots fer picar de mans o donar un copet a terra per imitar el so.) Més endavant, entre les alzines i els roures, senten unes gotes… — plin-plin, ploc-ploc! — “És la pluja!” crida la Laia. Les gotes piquen damunt les fulles: — xip-xip-xip! Damunt la terra tova: — xap-xap! Damunt les pedres grises: — toc-toc-toc! (👉 Aquí pots fer que piquin amb dits sobre la taula = pluja suau, o donin copets forts = pluja forta. Pots repetir-ho unes quantes vegades.) De cop i volta, el cel s’il·lumina… — CRAC! un llamp! I després… — BUMMMMM! un tro enorme! Els ocells, que estaven amagats als arbustos, s’espanten i volen en grup: — flap-flap-flap! Un esquirol vermell corre ràpid d’un tronc a l’altre amb les galtes plenes d’aglans: — tip-tip-tip! En Pol i la Laia s’abracen fort: — “Quin ensurt!” (👉 Aquí pots repartir sons per grups: uns fan el flap-flap, altres tip-tip, altres BUM!.) Quan la tempesta passa, surt un raig de sol. — mmm… calentó! sospira la Laia, allargant les mans com si volgués atrapar-lo. Les gotes del bosc brillen com diamants penjats de les branques: — bling-bling-bling! El vent torna a ser suau i carinyós: — shhh-shhh-shhh… I tot queda tranquil, amb olor de pluja acabada i terra viva. En Pol i la Laia omplen la seva cistella de castanyes rodones, pinyes obertes, bolets de barret lluent i fulles de roure, faig i castanyer. Mentre tornen cap a casa, escolten tots els sons junts, com si fos una cançó del bosc: — fuuuu! (vent) — cric-crac! (fulles) — toc-toc! (castanyes) — plin-plin! (pluja) — BUM! (tro) — bling-bling! (sol) — “Sembla una orquestra de tardor!”, diu la mestra amb un somriure