La Cuca Curiosa i el Jardí de les Meravelles

Un dia, al jardí, va néixer una petita cuca... molt curiosa! Era suaaaau suau com una fulla tendra. (Les famílies passen la tela suau per la galta del nadó.)

Narrador:

“La cuca volia saber què hi havia més enllà.”

La petita cuca, amb el seu cos suau i verdós, es va estirar. Sentia una força inexplicable que la cridava a descobrir el món. Amb petites passes vacil·lants, va començar el seu viatge. El sol li feia pessigolles a lesquena i la rosada del matí li refrescava les antenes. Tot era nou i emocionant.

Narrador:

“Primer va trobar una flor que feia pessigolles!” (Fan pessigolles amb una ploma o esponja.)

A mesura que avançava, va notar una aroma dolça i embriagadora. Era una flor immensa, amb pètals de colors vius com larc de Sant Martí. La cuca es va arrossegar fins a la flor i va començar a explorar els seus pètals suaus. De sobte, un dels pètals va començar a moures suaument, fent-li pessigolles a les seves antenes. La cuca va riure, una rialla suau i melodiosa. Era la primera vegada que sentia una sensació tan divertida. Va seguir jugant amb la flor, deixant que els seus pètals li fessin pessigolles una i altra vegada.

Narrador:

“Després, la cuca va sentir un so estrany... cric-cric! Era una fulla que es trencava!” (Apreten el paper de cel·lofana perquè soni.)

Després de jugar amb la flor, la cuca va continuar el seu camí. De sobte, va sentir un soroll estrany: cric-cric! La cuca es va aturar, espantada. Va mirar al seu voltant i va veure una fulla seca que es trencava sota el pes dun escarabat. La cuca es va acostar a la fulla amb cautela i la va observar de prop. Va veure les seves venes seques i les seves vores irregulars. Era una fulla vella, que havia viscut moltes aventures abans de caure a terra. La cuca va sentir pena per la fulla, però també admiració per la seva resistència. Va tocar la fulla amb la seva antena i va sentir la seva textura rugosa i cruixent. Era un so estrany, però també fascinant.

Narrador:

“La cuca va seguir... i una brisa la va embolicar com una abraçada.” (Cobrir el nadó suaument amb un mocador, i treure’l com un joc de cuc amagant-se.)

Amb el cor ple de curiositat, la cuca va seguir endavant. El sol brillava al cel i els ocells cantaven alegrement. De sobte, una brisa suau va començar a bufar. La brisa va embolicar la cuca com una abraçada càlida i reconfortant. La cuca va tancar els ulls i es va deixar portar pel vent. Sentia que volava, que era lliure com un ocell. La brisa la va portar a través del jardí, mostrant-li nous paisatges i noves olors. Era una experiència màgica i inoblidable.

Narrador:

“Finalment va trobar una pilota que rodava... i rodava!” (Fer rodar la pilota per damunt de les cames o braços del nadó.)

Després de ser portada per la brisa, la cuca va aterrar a terra suaument. Va obrir els ulls i va veure una cosa estranya: una pilota de colors que rodava i rodava. La cuca mai havia vist res semblant. La pilota era gran i rodona, i tenia colors vius i brillants. La cuca es va acostar a la pilota amb curiositat i va començar a empènyer-la amb el seu cap. La pilota va rodar més ràpid i la cuca va córrer darrere della. Era un joc divertit i emocionant. La cuca va riure i va córrer, gaudint de cada moment. Va rodar la pilota per tot el jardí, fins que va estar completament esgotada.

Narrador:

“Uf! Quantes coses noves ha descobert! La petita cuca està molt cansada... És hora de descansar.” (Les famílies abracen el nadó, li fan un petó i el balancegen una mica.)

Després de tantes aventures, la cuca estava molt cansada. Havia descobert tantes coses noves: la flor que feia pessigolles, la fulla que es trencava, la brisa que labraçava i la pilota que rodava. La cuca va sentir que el seu cor estava ple dalegria i gratitud. Va trobar un lloc tranquil sota una fulla gran i es va acurrucar. Va tancar els ulls i va començar a somiar amb totes les meravelles que havia descobert al jardí. Sabia que encara hi havia moltes coses per explorar, però per ara, estava feliç i satisfeta. La petita cuca va respirar profundament i es va adormir, somiant amb un món ple de colors, sons i sensacions.

La cuca va aprendre que fins i tot el jardí més petit pot amagar un món de meravelles, si tens la curiositat i el cor obert per descobrir-les.